Els germans Lleonart

Can LleonartLa nissaga dels Lleonart tenien la casa pairal a la confluència de les dues rieres principals d’Alella. Eren pagesos benestants i menestrals i van formar part de la burgesia mercantil a finals del segle XVII i sobretot del XVIII.

Durant la Guerra de Successió, Salvador Lleonart va ser cap dels serveis secrets de la Barcelona assetjada pels borbònics; el seu germà Francesc, doctor en drets i capità agregat de la Coronela, a conseqüència de l’impacte d’una granada dels atacants, el 5 d’agost de 1713, va morir en la defensa de la ciutat; i Jaume Lleonart va servir en la lluita com Capità Tinent del Regiment de cavalleria número 6 ‘Brichfeus’.

Després de la desfeta de 1714, Salvador va casar-se un any més tard a Barcelona i el seu germà Jaume va ser alferes a Milà amb les tropes de Carles VI d’Àustria entre 1715 – 1717. Posteriorment, Jaume va instal·lar-se com pensionista en grau de tinent a Viena, i va ser aleshores quan ambdós germans van realitzar intercanvis comercials que segons sembla encobrien contactes amb l’exili i els interessos austriacistes.

L’any 1729, Salvador Lleonart per temor a ser identificat, va exiliar-se a Àustria on va ser pensionista polític de l’emperador. A Alella van segrestar-li la hisenda el 1734 i no li retornaren fins tres anys més tard. El 1736, el trobem com a terratinent a Hongria, al Banat, i el 1738 a Timisoara a Buda, on hi ha la darrera referència seva com testimoni d’un matrimoni el 1739. L’inventari postmortem de la seva vídua està datat el 12 de febrer de 1740. El germà petit de la nissaga, Josep Lleonart, va esdevenir un dels principals comerciants catalans a Madrid i dels més significatius del grup de comerciants catalans de mitjan segle XVIII.

Fent un salt en el temps, des de 1985 la masia de can Lleonart és de propietat municipal, va ser restaurada en diferents fases i destinada a usos culturals. Amb els anys, les nombroses activitats que organitza i acull el Centre Cultural Can Lleonart han esdevingut tot un referent del municipi.

L’Onze de setembre de 1977 va ser col·locada al costat del barri de can Lleonart, una placa commemorativa dels fets de l’11 de setembre de 1714 a Barcelona on van participar els germans Salvador, Francesc i Jaume Lleonart. També una gran bandera catalana va hissar-se en aquest punt emblemàtic del poble. La reurbanització de l’entorn de la masia va generar una plaça al davant que va formar part del nomenclàtor municipal amb el nom de Plaça dels Germans Lleonart. Des del 30 de setembre de 2012, per acord de Ple municipal, la bandera hissada és l’estelada d’acord amb la declaració d’Alella com ‘territori català lliure’.

Des de l’any 2004, la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Alella celebra anualment el premi Germans Lleonart que recau en una persona elegida per la seva tasca en la promoció i defensa de la cultura catalana.

Bibliografia on apareixen els Lleonart:

Albertí, Santiago: L’Onze de Setembre. Barcelona, 1964

Berenguer, Jacint: Un estudi sobre l’austriacista Francesc Busquets i Mitjans. Barcelona, 2002.

Castellví, Francesc: Narraciones Historicas desde el año 1700 al 1725.

Oliva, Benet: La generació de Feliu de la Penya, burgesia mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona. Edicions de la Universitat de Lleidas, 2001.

Peñarroja, Jordi: Barcelona: sentir l’onze de setembre 1714-2014. Barcelona, 2011.

Web 11 de setembre 1714.

Diferents articles divulgatius a Revista Alella.

A nivell de literatura: novel·la Lliures o morts de Jaume Clotet i David de Montserrat (2012)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s