Altres edicions

Els guardonats en les anteriors edicions han estat:

Premi Germans Lleonart 2004

Roser Capdevila i Valls

Roser_Capdevila_i_VallsRoser Capdevila i Valls (Barcelona, 23 de gener de 1939), és una il·lustradora catalana, popular arran de la publicació de Les Tres Bessones. Interessada de ben jove pel dibuix va ingressar a l’Escola Massana de Belles Arts de Barcelona.

L’any 1999 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cinema i d’Audiovisual, concretament en l’apartat d’Audiovisual, i el 2004 amb la Creu de Sant Jordi, concedits ambdós guardons per la Generalitat de Catalunya. El 2011 va donar el seu llegat format per més de 3.000 dibuixos, litografies, gravats i contes, a la Biblioteca de Catalunya.

Col·laboradora durant la dècada del 1970 de l’edició francesa de la revista infantil Cuca Fera, l’any 1979 fou finalista del Premi Apel·les Mestres de literatura infantil i juvenil il·lustrada pel seu conte La cosidora. A la dècada del 1980 va començar a il·lustrar llibres de text per a infants amb els seus dibuixos, caracteritzat per un estil simple, però amb una caricatura fresca i dinàmica. Així mateix s’ha destacat per un sentit de l’humor i unes situacions molt originals.

L’any 1983, inspirant-se en les seves tres filles Teresa, Anna i Helena, va crear els personatges de Les Tres Bessones, els llibres de les quals han estat traduïts a 35 llengües i ha propiciat la creació d’una sèrie de televisió que s’ha emès en 158 països.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Roser_Capdevila_i_Valls

Maria Mercè Roca i Perich

Maria Mmaria mercè rocaercè Roca i Perich (Portbou, Alt Empordà, 1958) és escriptora. Va néixer el 19 de juliol, a Port-Bou, en el si d’una família obrera. Als setze anys se’n va anar a estudiar a Girona, on acabaria fixant la seva residència. Tot i no completar els estudis de Filologia Catalana, va exercir molts anys la docència del català. A mitjans dels anys 80 es va incorporar al panorama literari català guanyant el premi Víctor Català. Continuaria l’activitat literària amb una abundant producció de contes, novel·les i, fins i tot, el guió del serial televisiu Secrets de família, emès per TV3. La seva carrera no ha estat exempta de reconeixement, en forma d’altres premis literaris i de traduccions al castellà, al basc, al francès, a l’alemany i al neerlandès.

Activa en política, fou diputada al Parlament de Catalunya des de 2003 fins a 2010 amb l’Associació Catalunya 2003, integrada dins d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Roca_i_Perich

Premi Germans Lleonart 2005

Eliseu Climent i Corberà

eliseu climentEliseu Climent i Corberà (Llombai, Ribera Alta, 1940) és un promotor cultural i empresari de l’àmbit editorial del País Valencià, principalment amb Tres i Quatre, una de les editorials més importants del mercat editorial valencià, conegut pel seu compromís amb la cultura catalana.

Va estudiar dret a la Universitat de València. En la dècada dels anys seixanta va iniciar les seves primeres publicacions des de l’àmbit universitari i el 1968 va fundar Edicions Tres i Quatre, íntegrament dedicada al llibre en català. El 1972, Tres i Quatre va crear els Premis Octubre, uns certamen literari que en l’actualitat consta de cinc categories i s’ha lliurat ininterrompudament des d’aleshores.

Climent va participar activament en la política valenciana durant el tardofranquisme i va militar en el nacionalisme d’esquerres i la transició espanyola, i va ser un dels principals redactors del denominat Estatut d’Elx (octubre del 1975).

Paral·lelament a la seva activitat política, va prosseguir amb la seva labor de promotor cultural i editor. Va participar en la fundació de l’entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV) el 1978 i posteriorment, el 1984, va començar a publicar el setmanari El Temps, l’àmbit de difusió del qual són els Països Catalans i que l’any 2000 va assolir un tiratge de més de 25.000 exemplars.

El 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya i el 1989 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I per la seva contribució al desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes. Va ser nomenat Miquelet d’Honor per la Societat Coral el Micalet de València l’any 1992. També va rebre els premis Albert Viladot (1993), Canigó (1995), Premi Nacional de Periodisme (1999), Memorial Joan XXIII per la Pau 1999 (2000) i de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) el 2003.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Eliseu_Climent_i_Corber%C3%A0

 Premi Germans Lleonart 2006

 Isabel-Clara Simó i Monllor

Isabel_Clara-SimIsabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, Alcoià, 4 d’abril de 1943) és una escriptora, periodista i política valenciana. Se la considera una de les autores modernes més importants de literatura catalana. Ha estat guardonada en múltiples ocasions; entre d’altres distincions, el 1993 va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la per La Salvatge, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seua trajectòria literària, el 2001 li van atorgar el Premi Andròmina de narrativa per Hum… Rita!: l’home que ensumava dones i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig, per En legítima defensa.

És llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia romànica. Ha exercit de professora durant molt anys. Al 1972 es va passar al periodisme com a directora del setmanari Canigó i col·laborà habitualment en diversos mitjans de comunicació. Ha creat en els seus contes i novel·les uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel (1992), els d’Històries perverses (1992) o els de T’imagines la vida sense ell? (2000). Obres com Júlia (1983) o D’Alcoi a Nova York (1987) han estat ambientades a Alcoi, el seu lloc de naixement.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel-Clara_Sim%C3%B3_i_Monllor

Premi Germans Lleonart 2007

Joel Joan i Juvé

Joel-JoanJoel Joan i Juvé (Barcelona, 2 de novembre de 1970) és un actor, guionista i director català.

Va estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Va començar la seva carrera artística al teatre, en produccions dirigides per Calixto Bieito (Somni d’una nit d’estiu), Sergi Belbel (La filla del mar, L’avar) i Rosa Maria Sardà (Fugaç). Va començar a treballar a la televisió en les sèries Poblenou l’any 1994. Aquest mateix any va ser membre fundador de la companyia teatral Kràmpack amb la qual van estrenar l’obra homònima amb força èxit i que després van adaptar al cinema. L’èxit els va donar la possibilitat de crear la sèrie de televisió Plats bruts estrenada a TV3 l’any 1999. L’any 2004 va estrenar la sèrie de televisió Porca misèria en la qual feia de director, guionista i actor.

Ràpidament va aconseguir treballar al cinema fins aconseguir algun paper més important en pel·lícules com El corazón del guerrero, Excuses! (on també va ser director i guionista) i Salvador. Ha treballat en la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona dirigida per Woody Allen. El 2012 va codirigir amb Sergi Lara la pel·lícula Fènix 11-23 en la què s’explica la història d’Èric Bertran i Martínez.

Actualment és administrador d’Arriska Films, una productora audiovisual creada per ell mateix el 2000. Són produccions d’Arriska Films la pel·lícula Excuses! i la sèrie Porca Misèria. També és promotor de la plataforma Sobirania i Progrés, un moviment a favor de la independència de Catalunya. Va ser el president de l’Acadèmia del Cinema Català des de la seva fundació, el 2008, fins l’abril de 2013.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joel_Joan_i_Juv%C3%A9

Premi Germans Lleonart 2008

 Joaquim Monzó i Gómez

quim monzóJoaquim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març del 1952[1]), conegut amb el nom de ploma Quim Monzó, és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d’opinió, aquests últims en català i en castellà.

És fill de mare andalusa immigrada a Catalunya. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana de Barcelona. Els seus inicis professionals van ser treballant en les arts gràfiques i, més tard, va ser dissenyador gràfic i guionista televisiu. Va començar a treballar en el món del periodisme a la dècada del 1970, amb col·laboracions com a corresponsal de guerra i columnista, a la premsa periòdica.

Com a escriptor es va donar a conèixer el 1976, amb la novel·la L’udol del griso a les clavegueres, centrada en el Maig del 68 francès, i el recull de contes Self-Service, escrit en col·laboració amb Biel Mesquida. Més tard va publicar altres reculls de contes com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996), que van ser revisats i aplegats en el volum Vuitanta-sis contes (1999), que l’any 2000 es va endur el Premi Lletra d’Or i Premi Nacional de literatura catalana de Narrativa.

Des de mitjan decenni del 1980 ha estat col·laborador de Catalunya Ràdio, TV3 i RAC1. Ha traduït Truman Capote, J.D. Salinger, Ray Bradbury, Thomas Hardy, Harvey Fierstein, Ernest Hemingway, John Barth, Roald Dahl, Mary Shelley, Javier Tomeo, Arthur Miller i Eric Bogosian, entre d’altres. Ha escrit, amb Cuca Canals, els diàlegs de la pel·lícula Jamón, jamón, del director de cinema Bigas Luna. Ha escrit l’obra dramàtica per a teatre El tango de Don Joan, amb Jérôme Savary. Ha escrit columnes d’opinió en diversos diaris: Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Correo Catalán i El País. Actualment escriu una columna diària a La Vanguardia.

Font: Viquipèdia. Més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Quim_Monz%C3%B3

 Premi Germans Lleonart 2009

 Montserrat Carulla i Ventura

montserrat_carullaMontserrat Carulla i Ventura (Barcelona, 19 de setembre de 1930) és una actriu catalana, esposa de Felip Peña i mare de Vicky Peña.

Començà fent teatre amateur, i estudià alguns cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys 1940. Fins el 1960 no començà a treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, El fiscal Recasens i l’adaptació de Romeo i Julieta de Josep Maria de Sagarra. Marxà dues temporades a Madrid i tornà a Barcelona el 1964. Des d’aleshores ençà ha participat en nombroses obres de teatre, en films i en algunes sèries de televisió, com Secrets de família (1995), Dones d’aigua (1997) o El cor de la ciutat (2000) de TV3 o Hospital Central de Telecinco.

També va cursar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona de 1970 a 1976 i ha fet de dobladora al català i castellà en films estrangers. L’any 1992 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 la Medalla d’Or al Mèrit Artístic. També és medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a l’any 2008. El colofó de guardons al mèrit artístic el va rebre a la Gala Gaudí, celebrada el 3 de febrer del 2013 a Barcelona, on va ser guardonada amb el Premi Gaudí d’Honor per la seva trajectòria artística.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Carulla_i_Ventura

 Premi Germans Lleonart 2010

 Màrius Serra i Roig

marius-serra-1Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1 de maig de 1963) és escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l’anglès i enigmista.

Tot i que ja comptava amb algunes obres publicades, es va donar a conèixer l’any 1994 amb la novel·la Mon oncle. Va presentar el programa sobre llibres Alexandria al Canal 33. Ha exercit de columnista en els diaris Avui i La Vanguardia. Estudiós i col·leccionista d’enigmes, jocs de paraules i tots els fenòmens de la ludolingüística, és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia i responsable de l’espai L’enigmàrius d’El Matí de Catalunya Ràdio. A més, col·labora amb el programa de Ràdio Nacional d’Espanya, No es un día cualquiera amb un espai de mots encreuats. Des del febrer de 2013 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0rius_Serra_i_Roig

Premi Germans Lleonart 2011

Muriel Casals i Couturier

muriel-casals-2Muriel Casals i Couturier (Avinyó, Occitània, 6 d’abril de 1945) és una professora del Departament d’Economia i d’Història Econòmica de la UAB, d’on també n’ha estat vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació entre els anys 2002 i 2005. Els seus temes d’interès són les reconversions industrials, la història del pensament econòmic i l’economia europea.

És col·laboradora habitual del setmanari El Temps i del programa Economia i empresa de Catalunya Informació. Va ser membre del consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1983-1988), i membre del Consell Català del Moviment Europeu. Va formar part també de la junta de l’Ateneu Barcelonès (2003-2007). Des de l’any 2008, és membre de la junta d’Òmnium Cultural, i des del 20 de març de 2010 n’és la seva presidenta.

El 9 de setembre de 2011 reb el Premi Identitat, en el marc de la Nit d’Identitat que organitza la entitat cornellanenca Identitat.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Muriel_Casals_i_Couturier

Premi Germans Lleonart 2012

Josep Maria Espinàs i Massip

espinasÉs un escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics.

Va néixer el 7 de març de 1927 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar als Escolapis fins al 1945, any en què va entrar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1949. El mateix any guanyà el premi Guimerà amb el seu primer article. Va exercir d’advocat fins al 1955 en què entrà a l’Editorial Destino.

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

L’any 1953 es va donar a conèixer com a escriptor quan va obtenir el Premi Joanot Martorell amb la novel·la Com ganivets o flames. A partir d’aquell moment començà a tenir un notable èxit de públic lector amb: Dotze bumerangs (1954) i El gandul (1955). Però fou amb la traducció a l’anglès, als Estats Units, el 1961, de Tots som iguals (1956) que obtingué també el reconeixement internacional, gràcies a elogioses crítiques del New York Herald Tribune, el New York Times, el Washington Post, i fins i tot la revista Book of the month seleccionà el llibre entre dotze de tot el món.

Més endavant va escriure La trampa (1956), el recull Variétés (1958), amb el qual va obtenir el premi de narracions Víctor Català. El 1961 va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la amb l’obra L’últim replà, i entrà en una llarga etapa amb poca producció novel·lística només exceptuada per La collita del diable (1968) i Vermell i passa (1992).

El 1986 va publicar unes emotives cartes adreçades a la seva filla sota el títol El teu nom és Olga, que va ser un èxit editorial i objecte de nombroses traduccions, a part de contribuir al coneixement de la relació amb una filla amb síndrome de Down.

Ha excel·lit en el conreu de llibres de viatges i obres de divulgació, entre les quals destaquem Ciutats de Catalunya (1956-1958), Viatge al Pirineu de Lleida (1957; que féu amb Camilo José Cela), Carrers de Barcelona (1961), Viatge al Priorat (1962), Viatge a la Segarra (1972), El llibre de la diada (1975), Visions de Cadaqués (1978), Imatges de Catalunya i Balears (1979), Geografia de Catalunya (4 volums) (1982), Catalunya: tranports metropolitans (1988), A peu per la Terra Alta (1989) o A peu per la Llitera (1990). A mitjans dels anys 90 va escriure uns reportatges atípics com Viatge als grans magatzems (1993) i A peu per la terra cremada (1995), un recorregut per contrades de la Catalunya interior devastades pels incendis de l’estiu del 1994.

El 2002 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural, i el 2006 el seu llibre A peu per Mallorca fou guardonat amb el Premi Lletra d’Or. El 23 d’abril de 1976 començà la publicació diària al nou diari Avui amb el títol A la vora de…, que va mantenir de manera ininterrompuda fins al gener de 1999. Gràcies a aquesta columna va rebre diversos premis, com el premi Ciutat de Barcelona de periodisme l’any 1983, el premi AVUI d’articles periodístics el 1992 i el Premi Nacional de Periodisme l’any 1995, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Llavors passà a col·laborar a El Periódico amb la columna d’opinió Petit observatori, en el qual encara escriu.

També ha conduït programes d’entrevistes a la televisió com Personal i intransferible, al Canal 33; Identitats, a TV3, del 1984 al 1988, i Senyals, al Canal 33, del 1989 al 1990.

Com a curiositats, és autor de la lletra de l’himne del Barça, amb Jaume Picas i música de Manuel Valls Gorina.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Espin%C3%A0s_i_Massip

 

Premi Germans Lleonart 2013

Isona Passola i Vidal

isona-passolaNascuda a Barcelona l’any 1953, Isona Passola i Vidal és una productora, guionista i directora de cinema catalana. És coneguda pel documental Cataluña-Espanya, que s’estrenà als cinemes al 2009, i que va ser la primera pel·lícula que dirigí. Actualment està treballant amb el documental sobre la independència de Catalunya anomenat L’endemà.

També ha participat com a productora de pel·lícules com Despertaferro, Les gens d’enface, El pianista, Mensaka, El mar, Germanes de Sang, Mucha Sangre, De nens, Mirant el cel, entre d’altres.

Filla de l’empresari catalanista Ermengol Passola, va estudiar història i treballà d’actriu. L’any 1992 va fundar l’empresa Massa d’Or. Ha participat de diferents programes televisius i és també és professora universitària, donant classes d’adaptació de la literatura al cinema.

El 2011 va rebre el Premi d’Honor Lluís Carulla i des del desembre del mateix any forma part del Consell de Cultura de la ciutat de Barcelona. L’any 2012 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i des del passat abril, és la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Isona_Passola_i_Vidal

Premi Germans Lleonart 2014

Miquel Calçada i Olivella (Sabadell, 1965)

foto

És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Abat Oliba i té estudis universitaris en Dret i Humanitats. És Màster d’Administració Pública i Relacions Internacionals per la Maxwell School de la universitat de Syracuse, NY (EUA).

L’any 2010 va ser guardonat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) per la seva defensa dels drets dels pobles. Ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Radiodifusió de la Generalitat i el Premi 1924 de Ràdio Associació de Catalunya.

És un dels comunicadors més coneguts i respectats del país. Ha exercit de conductor, guionista, productor i empresari en ràdio i televisió. Des del passat 22 de maig de 2012 és el comissari de la commemoració del Tricentenari, esdevenint així el màxim responsable de l’organització i el desenvolupament dels actes commemoratius dels 300 anys dels fets de l’11 de setembre de 1714, i la seva cara visible.

Font: Viquipèdia. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Cal%C3%A7ada_i_Olivella

Premi Germans Lleonart 2015

Carme Forcadell i Lluís, Assemblea Nacional de Catalunya

                                  AssembleaNacionalCatalanaLogotip.jpg

L’any 2015 va rebre el premi Carme Forcadell, que només l’accepta “com a presidenta de l’ANC”. Carme és una lingüista i activista política catalana, i des de l’octubre de 2015, presidenta del Parlament de Catalunya. Ha estat fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l’executiva i vocal de la junta d’Òmnium de Sabadell i presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana des de la seva fundació fins al maig de 2015.

És llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en filologia catalana per la mateixa universitat.El 22 d’abril de 2012 els membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana van escollir Forcadell com a presidenta de l’ANC. En aquell moment, l’ANC superava els 5.000 membres de ple dret. Durant l’estiu de 2012 va coordinar la marxa per la independència arreu de Catalunya i, com a presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, fou una de les veus de l’organització de la manifestació «Catalunya, nou estat d’Europa» i la Via Catalana. El 17 de maig de 2014, va ser reelegida presidenta de l’ANC amb un 97% dels vots dels membres de ple dret. L’any 2014 fou guardonada amb el Premi Joan Blanca de la vila de Perpinyà que reconeix el compromís en defensa de la cultura i de la identitat catalanes.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social.

Hom coincideix en assenyalar a l’ANC, juntament amb Òmnium Cultural, com les entitats socials que han liderat el moviment independentista en el país.

Font: Viquipedia

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s